* Les fotos tenen copyright

" Compartint el mudra de l'amor "

Viure el ioga en parella és alguna cosa més que compartir unes senzilles postures diàries

Encara que, a qui no li agrada ser despertat per un agradable cant de l'AUM cantat per la seva parella i compartir uns agradables estiraments per posar l'esquena a tò i finalitzar amb alguna postura d'equilibri on poder recollir aquest benestar interior que et permet sortir de casa amb un altre esperit. I a qui no li agrada saber que serà esperat a casa desprès d'una llarga jornada on podrà compartir una deliciossa relaxació amb la teva parella a la llum d'una espelma i una agradable música, abans de posar-se a sopar.

Viure el ioga en parella és alguna cosa més que unes senzilles postures compartides, la delicia de sentir-nos escoltats des del més profund del nostre cor estant en silenci, sabent recollir l'estat de l'un i l'altre.

Viure el ioga en parella és alguna cosa més que practicar postures, la delicia de compartir des del fons del teu cor, estant en silenci, sabent recollir l'estat de l'un i de l'altre. Saber atendre i comprendre les necessitats de l'un i de l'altre pel descans i per parlar d'aquell malentès. No deixar de dir-li ni un sol dia que l'estimes i donar-li les gràcies per aquell detall que ha tingut amb tu. No em refereixo a detalls materials sinó a aquelles mirades, gestos i paraules que fan sentir-nos estimats i respectats per l'un i l'altre i que ens fan sentir la gran bellesa del ser humà sense importar-li les condicions físiques i de salud.

Viure el ioga en parella és compartir aquelles vivències que van més enllà del que és purament físic i sentir que l'un i l'altre pot compartir aquestes vivències sense necessitat de parlar. Viure el ioga en parella és la delicia de compartir el nostre benestar amb aquells amics i familiars que ho necessiten, és compartir moments per estar amb aquells coneguts que aprecien la nostra companyia compartint alguna cosa més que una tarda agradable de conversació.

Viure el ioga en parella és el compromís des d'on realitzem el nostre treball diari amb aquelles persones que han confiat la nostra atenció i sentir com aquesta atenció donada amb amor i confiança amb l'altre és el que realment transforma i fa progresar a la persona.

Us animo a que visqueu la vostra vida iòguicament.

...................................................................................................................................................

LA DELICIA DE COMPARTIR EL YOGA EN PAREJA

Vivir el yoga en pareja es algo más que compartir unas simples posturas diarias.

Aunque a quien no le da gozo ser despertado por un delicioso AUM canturreado por su pareja y compartir antes del desayuno unos agradables estiramientos para poner la espalda a tono y finalizar con alguna postura de equilibrio donde recoges ese bienestar interior que te permite salir de casa con otro espíritu. Y a quien no le da gozo saber que será esperado en casa tras una larga jornada donde podrá compartir una deliciosa relajación con su pareja a la luz de una vela y una agradable música, antes de ponerse a cenar.

Vivir el yoga en pareja es algo más que unas simples posturas compartidas, la delicia de sentirnos escuchados desde lo más hondo del corazón estando en silencio, sabiendo recoger el estado del uno y del otro. Saber atender y comprender la necesidad del uno y del otro por el descanso y los momentos

adecuados para hablar de aquel malentendido. No dejar ni un solo dia de decirle al otro que le quieres y darle las gracias por todos los detalles que ha tenido contigo, no me refiero a detalles materiales sinó a aquellas miradas, gestos y palabras que hacen sentirnos amados y respetados por el uno y el otro y nos hacen sentir la gran belleza del ser humano sin importar condiciones físicas y de salud.

Vivir el yoga en pareja es compartir esas vivencias que van más allá de lo puramente físico y sentir que el uno y el otro puede compartir esas vivencias sin necesidad de hablar.

Vivir el yoga en pareja es la delicia de compartir nuestro bienestar con aquellos amigos y familiares que lo desean, es compartir momentos para estar con aquellos conocidos que aprecian nuestra compañia compartiendo algo más que una tarde agradable de conversación.

Vivir el yoga en pareja es el compromiso desde donde realizamos nuestro trabajo diario con aquellas personas que han confiado nuestra atención y sentir como esta atención dada con amor y confianza con el otro es lo que realmente transforma y hace progresar a la persona.

 Os animo para que vivais vuestra vida yóguicamente.

QUAN PODEN COMENÇAR ELS INFANTS A PRACTICAR HATHA YOGA?

 Aquest article l'escric inspirada per les preguntes d'algunes mares i alguns pares per ajudar altres mares i pares.

 M'agradaria donar una resposta inspiradora a totes les mares o futures mares i els pares que senten els beneficis del ioga, més que respondre quina és l'edat concreta en què els infants poden començar a practicar ioga. Una resposta que ajudés a crear el vostre propi ioga amb el vostre fill o la vostra filla des del que sentiu i percebeu, des de les seves necessitats i des dels vostres coneixements pràctics de ioga i que deixés anar la vostra creativitat.

 Ioga significa unió. El que el ioga clàssic persegueix és, a través de la pràctica personal, una unió, una connexió amb tot el que ens envolta, tant persones com natura i univers, des  d'ahimsa, que significa no-violència. D'aquí han aparegut noves modalitats de ioga, com el ioga en família, amb el qual es busca aquesta unió a través del contacte corporal tot construint postures i deixant espai a la creativitat, que és el que potencia el ioga en família.

Des del que jo sento i des de la meva experiència professional amb el ioga per a embarassades, ioga en família i ioga per a infants, crec que el contacte del nostre fill amb el ioga comença amb la pràctica del ioga quan la dona està embarassada. El nostre fill rep totes les sensacions de la mare, d'ella mateixa i el seu voltant, així com els sentiments d'amor de la parella. Per tant, en aquest moment és molt important el treball de respiració o i pranaiama, sense retencions o kumbaka, que no només anirà bé al fill que ha de néixer, sinó que serà una preparació per al part. i després, el treball meditatiu i de connexió amb l'infant que ha de néixer i el treball corporal amb les asanes. Si la mare es troba físicament bé, el fill que porta dins també estarà bé.

Quan neix, és important el treball amb els mantres i bija-mantres, sons sagrats que aporten benestar no només al nostre fill, sinó a nosaltres mateixes. Si fem alguna pràctica de ioga de relaxació, és important poder introduir en aquesta pràctica el nostre fill damunt nostre o, si fem alguna postura assegudes, tenir-lo recollit a les nostres cames.

La idea és d'introduir el bebè en la nostra pràctica i sentir com podem fer-ho tot potenciant el contacte corporal amb ell i cantant els mantres i bija mantres amb la nostra veu.

Quan són més grandets, comencen a imitar  tot el que fem i són tan bellugadissos que haurem d'anar improvisant o pensant com fer del ioga un joc. De totes maneres, de ben segur que si tens un fill o una filla d'1 o 2 anyets, el deus haver vist fer postures de ioga sense que ell ho sabés, ja que els infants són ioguis nats. És important aprofitar aquesta facilitat, sobretot sense forçar-los ni obligar-los a mantenir les postures.

Si practiques ioga a casa, deixa que el teu fill o la teva filla t'explori i estigui a prop teu. Si tu estàs relaxada i centrada, ell o ella estarà encantat d'estar al teu costat, sentint-te i participant del que tu fas, i si practiques amb la teva parella, inclou-lo també a ell. Estarà encantat.

 Espero que aquest article us hagi inspirat i ajudat a tots els pares, mares i futurs pares i mares

 ............................................................................................

¿CUANDO LOS NIÑOS PUEDEN EMPEZAR A PRACTICAR HATHA-YOGA?

Este artículo lo escribo inspirada por las preguntas de algunas madres y algunos padres para ayudar a otras madres y otros padres

 Me gustaría dar una respuesta inspiradora, a todas las madres y futuras madres  y los padres que sienten los beneficios del yoga, más que responder cual es la edad concreta en que los niños pueden comenzar a practicar yoga. Una respuesta que ayudase a crear vuestro propio yoga con vuestro hijo/a desde lo que sentís y percibís, desde vuestras necesidades y desde vuestros conocimientos prácticos de yoga apoyado de vuestra creatividad.

Yoga significa Unión. Lo que el yoga clásico persigue es a través de la práctica personal una unión, una conexión con todo lo que nos rodea, tanto personas como naturaleza y universo, desde Ahimsa, que significa no - violencia. De aquí han surgido nuevas modalidades de yoga, como el yoga en familia, con lo que se busca esta unión a través del contacto corporal construyendo las posturas o asanas y dejando espacio a la creatividad que es lo que potencia el yoga en familia.

 Desde lo que yo siento y desde mi experiencia profesional con el yoga para embarazadas, yoga en familia y yoga para niños, creo que el contacto de nuestro hijo con el yoga empieza con la práctica del yoga cuando la mujer está embarazada. Nuestro hijo recibe todas las  sensaciones de la madre, de ella misma y su entorno, así como los sentimientos de amor de la pareja. Por lo tanto, en este momento es muy importante el trabajo de respiración o/ y  pranayama sin retenciones o kumbaka que no sólo le irá bien a nuestro hijo, sino que será una preparación para el parto. Y después, el trabajo meditativo y de conexión con el hijo que ha de nacer y el trabajo corporal con las asanas. Si la madre se encuentra bien físicamente, el hijo que lleva dentro también estará bien.

Cuando nace, es importante el trabajo con mantras y bija-mantras, sonidos sagrados que aportan bienestar no sólo a nuestro hijo sino a nosotras mismas. Si hacemos alguna práctica de relajación es importante poder introducir en esta practica a nuestro hijo/a encima nuestro o si hacemos alguna postura sentada, tenerlo recogido entre nuestras piernas.

La idea es introducir al bebé en nuestra práctica sentir como podemos hacerlo potenciando el contacto corporal con él y cantando los mantras y bija - mantras con nuestra voz.

Cuando son más mayores, comienzan a imitar todo lo que hacemos y son tan revueltos que tendremos que ir improvisando o hacer del yoga un juego. De todas maneras, seguro que si tenemos un hijo o hija de 1 0 2 años, lo debemos haber visto haciendo posturas de yoga sin que él lo sepa, ya que los niños son yoguis natos. Es importante aprovechar esta facilidad, sobretodo sin forzarlos ni obligarlos a mantener las posturas.

Si prácticas yoga en casa, deja que tu hijo o hija te explore y esté cerca de ti. Si estas relajada y centrada el o ella estará encantado/a de estar a tú lado sintiéndote y participando de lo que tu haces, y si practicas con tu pareja, inclúyelo también a él. Estará encantado/a

Espero que este artículo os haya inspirado y ayudado a todos los padres, madres y futuros padres y madres.

LA IMPORTÀNCIA DE LA RESPIRACIÓ

Amb el primer alè naixem, i amb l'últim alè morim.

La respiració és imprescindible en totes les funcions del nostre cos, ja que d'ella depèn l'intercanvi d'oxigen i anhídrid carbònic del nostre organisme. Però la funció de la respiració va més enllà dels seus múltiples beneficis orgànics. Gràcies a ella, podem millorar els nostres estats anímics i la nostra qualitat de vida i afrontar moments difícils de tensió i ansietat.

 En la pràctica del Hatha Yoga es dóna molta importància a l'execució de les asanes (postures) amb la respiració, ja que ens eixamplen la capacitat pulmonar. L'atenció amb la respiració ens ajudarà a millorar el nostre benestar intern i l'energia del nostre cos.

 Fisiològicament, els nostres pulmons es divideixen en tres zones. Potenciar cada una d'aquestes zones és millorar una part de tot el nostre ÉSSER.

Així, doncs, podem parlar de Respiració baixa, abdominal o diafragmàtica:

 Gràcies a aquesta respiració, que se situa a la zona abdominal, dos dits per damunt del melic, i gràcies al múscul del diafragma, les persones podem adquirir l'energia necessària per a la nostra vida fisiològica. Aquesta respiració aporta el 70% de la capacitat respiratòria.

Podem parlar de Respiració toràcica o costal.:

Aquesta respiració, que se situa a la zona mitjana dels pulmons, sota el pit, al costat de les costelles i  protegida per aquestes, afavoreix la circulació sanguínia, fomenta la vida sensible i l'afectivitat i potencia la percepció del món exterior, la relació amb l'entorn i la confiança amb un mateix. En la respiració mitjana, a causa de la duresa i l'estructura òssia de la caixa toràcica, la capacitat respiratòria serà menor que en l'abdominal, amb un 20% de la seva capacitat.

 I podem parlar de Respiració alta o clavícular:

Aquesta respiració es fa, com el seu nom indica, a la part alta dels pulmons. Sovint no som conscients que els pulmons arriben fins aquí, a la línia del coll per davant de les espatlles. Aquesta zona és la més rígida, i sols pot aportar un 5% de la seva capacitat pulmonar. Respirar per la part alta dels pulmons és el menys indicat, però quan es complementa amb les altres dues, la baixa i la mitjana, adquireix un gran valor. La tonificació de la part alta enforteix i purifica la part superior dels pulmons, on es generen la major part de les malalties respiratòries, i afavoreix i desenvolupa l'activitat mental.

 Per últim, quan unim aquestes tres respiracions, parlem de la Respiració completa. Parlem de respiració completa quan la respiració comença amb una inspiració per la part abdominal, puja per la zona costal o toràcica i segueix per la part alta o clavicular amb un moviment lent i uniforme, i desapareix amb una espiració que també comença per l'abdomen i segueix per la part costal i clavicular.

 Els beneficis de respirar amb les tres zones o espais són els següents:

• Desenvolupa tots els elements de l'aparell respiratori i augmenta la seva fortalesa i elasticitat.
• Estimula suaument el treball cardíac.
• Gràcies al treball d'elevació i contracció del diafragma, millora el funcionament de l'estómac, el    pàncreas, el fetge, l'intestí, els ronyons i la melsa.
• Enriqueix la qualitat de la sang amb l'augment de l'eliminació del biòxid de carboni i l'augment de l'absorció d'oxigen.
• Gràcies a la millora de la qualitat de la sang, augmenta la vitalitat de tots els teixits i òrgans del cos.
• Estimula totes les combustions orgàniques.
• Millora la qualitat i la resistència del sistema nerviós.
• Augmenta totes les defenses del cos i eleva el to general de l'organisme.
• Psicològicament, la respiració completa indueix el desenvolupament de la confiança en un mateix, augmenta l'energia psíquica, estabilitza l'estat d'ànim, incrementa l'autodomini i dóna una actitud oberta, decidida i emprenedora.

 LA IMPORTANCIA DE LA RESPIRACIÓN

Con el primer aliento nacemos y con el último aliento morimos.

La respiración es imprescindible en todas las funciones de nuestro cuerpo, ya que de ella depende el intercambio de oxígeno y anhídrido carbónico de nuestro organismo. Pero la función de la respiración va más allá de sus múltiples beneficios orgánicos. Gracias a ella podemos mejorar nuestros estados anímicos y nuestra calidad de vida y afrontar momentos difíciles de tensión y ansiedad.

 En la práctica del Hatha-Yoga se da mucha importancia a la ejecución de las asanas (Posturas) con la respiración ya que amplía la capacidad pulmonar. La atención con la respiración nos ayudará a mejorar nuestro estado de bienestar interior y la energía de nuestro cuerpo.

Fisiológicamente, nuestros pulmones se dividen en 3 zonas. Potenciar cada una de estas zonas es mejorar una parte de nuestro Ser.

Así pues, podemos hablar de Respiración baja, abdominal o diafragmática:

Gracias a esta respiración, que se sitúa en la zona abdominal, dos dedos por encima del ombligo, y gracias al músculo del diafragma, las personas podemos adquirir la energía necesaria para nuestra vida fisiológica. Esta respiración aporta el 70% de la capacidad respiratoria.

 Podemos hablar de Respiración torácica o costal:

Esta respiración que se sitúa en la zona media de los pulmones, debajo del pecho al lado de las costillas y protegida por estas, favorece la circulación sanguínea, fomenta la vida sensible y la afectividad y potencia la percepción del mundo exterior, la relación con el entorno, la confianza con uno mismo. En la respiración media, a causa de la dureza y la estructura ósea de la caja torácica, la capacidad respiratoria será menor que en la abdominal, con un 20% de su capacidad.

Y podemos hablar de la Respiración alta o clavicular:

Esta respiración se encuentra como bien indica su nombre, en la parte alta de los pulmones. A menudo no somos conscientes de que los pulmones llegan hasta ahí, en la línea del cuello por delante de los hombros. Esta zona es la más rígida y sólo puede aportar un 5% de su capacidad pulmonar. Respirar por la parte alta de los pulmones es lo menos indicado pero cuando se apoya con la zona baja y media adquiere un gran valor.

La tonificación de la parte alta fortalece y purifica la parte superior de los pulmones donde se genera la mayor parte de las enfermedades respiratorias y favorece y desarrolla la actividad mental.

 Por último cuando unimos estas 3 respiraciones hablamos de la Respiración completa:

Hablamos de la respiración completa cuando la respiración comienza con una inspiración por la parte abdominal sigue por la zona costal o torácica y sigue por la zona alta o clavicular con un movimiento lento y uniforme y desaparece con una espiración que también empieza por el abdomen, por la parte costal y clavicular.

Los beneficios de respirar con las 3 zonas o espacios son los siguientes:

• Desarrolla todos los elementos del aparato respiratorio y aumenta su fortaleza y elasticidad.
• Estimula suavemente el trabajo cardíaco
• Gracias al trabajo de elevación y contracción del diafragma mejora el funcionamiento del estómago, el páncreas, el hígado, el intestino los riñones y el bazo.
• Enriquece la calidad de la sangre con el aumento de la eliminación del dióxido de carbono y el aumento de la absorción de oxígeno.
• Gracias a la mejora de la calidad de la sangre aumenta la vitalidad de todos los tejidos y órganos del cuerpo
• Estimula todas las combustiones orgánicas
• Mejora la calidad y resistencia del sistema nervioso
• Aumenta todas las defensas del cuerpo y eleva el tono general del organismo.
• Psicológicamente la respiración completa induce al desarrollo de la confianza de uno mismo. Aumenta la energía psíquica, estabiliza el estado de ánimo, incrementa el autodominio, da una actitud abierta decidida y emprendedora.

A través de la narració d'un conte adaptat a l'edat dels infants es representen els elements d'aquests a través de les postures de ioga tot jugant,  interrelacionant els moments de calma amb els de diversió.

Ioga significa unió i el que pretén el ioga en família és potenciar aquests lligams d'unió entre pares i fills. I què millor que busca el fil conductor d'un conte on els infants aprenen dels seus valors, intensificant els moments a compartir amb els pares.

El ioga és una disciplina mil·lenària nascuda fa 5000 anys a l'índia, inspirada amb els elements de la natura. Aprofitant aquesta riquesa i saviesa apropem els nostres fills i a les nostres famílies cap a l'escolta interior i al respecte cap a tot el que ens envolta.

PROGRAMACIÓ DE TALLERS

IMPORTANT: INSCRIPCIÓ PRÈVIA

7/02/09, dissabte.     Biblioteca de St. Quirze. C/ Eduard Toldrà, s/n. 08192- Sant Quirze del Vallés. Hora: 11h

                  Contacte: Teresa . Tél: 93.721.95.47

18/04/09, dissabte.   Biblioteca Caja Madrid. Plaça Catalunya, 9. Barcelona. Hora 10'30h

                   Contacte Maria. Tél: 93.319.60.69

23/05/09, dissabte.   Biblioteca de Tordera. C/ Joan maragall, 6. Tordera. Hora: 10'30h

                   Contacte: Silvia. Tél: 93.764.25.60

13/06/09, dissabte.    Biblioteca Torras i Bages. C/ Plaça de l'oli,20. Vilafranca del Penedés. Horari: 10'30h

                    Contacte: Núria. Tél: 93.890.40.30

21/11/09, dissabte      Biblioteca Esteve Paluzie. C/ Nemesi Valls, 35, 3r. Barberà del Vallés. Hora: 12'00h

                     Contacte: Berta. Tél: 93.729.71.72

Ens proposen incidir en la nostra creativitat per crear postures amb els/les alumnes a partir de la postura original i a través del contacte corporal d'ells /lles. El Ioga en Grup funciona quan s'aconsegueix una bona comunicació en el grup de treball. Fa tres anys que hi estic experimentant. Potser el primer plantejament és " és que el ioga noes practica en grup" ? Sí, però potser podríem diferenciar el fet de treballar pel grup i en grup, tot i que quan treballem en grup també estem treballen pel grup. Aquesta podria ser una primera aproximació. Quan es treballa la modalitat de ioga en que grupalment tothom treballa al seu ritme, podem dir que treballem pel grup. Quan unim el contacte corporal i aconseguim una fluïdes en la construcció d'asanes i tots/totes hi disfruten i se senten en plenitud podem dir que estem treballant en la modalitat de Ioga en Grup. Tal i com ho plantegen Lori Kimata i Cain Carroll. D'altra banda una altra reflexió que se'm planteja de la modalitat de Ioga en Grup és entendre’l com un mitjà més o una eina més per poder fer viure al practicant de ioga el sentit essencial del IOGA que és " UNIÓ ". Sentir-se amb plenitud i agermanats, sentir-se connectat amb l’essència de la naturalesa i de les persones, sentir-se UN amb l'altre doncs l'altre no és tan diferent a tu. Una gran part de la població es troba amb la recerca constant de respostes sobre la seva vida, el seu sentit i la raó d'ella i molts treballen per anar superant aquells esquemes mentals, emocionals, físics i espirituals que no li permeten viure en plenitud la seva vida, percebent que hi ha alguna cosa més sense saber molt bé com posar-li paraula a aquella intuïció o sentiment. Se'm planteja també com una eina on els practicants tenen l'oportunitat en un espai de respecte, de pau i de serenor poder anar treballant aquelles actituds que no li permeten sentir-se lliures per demanar o trobar espai amb el que necessiten en la seva vida quotidiana ja sigui en l'àmbit personal, social, familiar o laboral. És inevitable has de saber trobar el teu lloc sense perjudicar-te físicament i al mateix temps saber com integrar-te dins el grup perquè la postura sigui un gaudi per a tothom. El ioga on cadascú practica el seu ritme sense contacte corporal és fabulós, si aquesta pràctica es fa amb consciència i aconseguim d'alguna manera sentir-nos connectats amb l'energia o presència de la resta del grup. Sentint que estem treballant per a un mateix objectiu que és trobar la nostra essència amb l'ajuda de l'energia de tots/tes. Mentrestant, la proposta de Lori Kimata i Cain Carrolll la trobo molt interessant per poder mostrar des d'una altra vessant aquest objectiu de recerca d'UNIÓ i de pas poder treballar els aspectes que limiten la fluidés de les nostres relacions amb els altres i guanyar confiança, seguretat i respecte cap a nosaltres.

Quan hem avançat en aquest treball personal de respecte, seguretat i confiança amb nosaltres mateixos, estem més aprop de poder sentir aquesta vivència d’UNIÓ amb l’altre i tot el que ens envolta.

................................................................

La modalidad del Yoga en Grupo, nos lo ofrecen Lori Kimata y Cain Carroll, en su libro “Yoga para dos” de la editorial Integral.

Nos proponen incidir en nuestra creatividad para crear posturas con los alumnos/as a partir de la postura original y a través del contacto corporal de ellos/ellas. El Yoga en Grupo funciona cuando se consigue una buena comunicación con el grupo de trabajo. Hace tres años aproximadamente que estoy experimentando esta modalidad. Quizá el primer planteamientosea¿acasoel yoga no se practica en grupo? Sí, pero podríamos diferenciar el hecho de trabajar para el grupo y en grupo, todo y que cuando trabajamos en grupo, también estamos trabajando para el grupo. Esta podría ser una primera aproximación.

Cuando se trabaja la modalidad de yoga en que grupalmente todos trabajan a su ritmo, podríamos decir que trabajamos para el grupo. Cuando unimos el contacto corporal y conseguimos una fluidez en la construcción de asanas y todos/das disfrutan y se sienten en plenitud también podríamos decir que estamos trabajando en la modalidad de Yoga en Grupo, tal y como lo plantean Lori Kimata y Cain Carroll.

Por otra parte, otra reflexión que se me plantea de la modalidad de Yoga en Grupo, se entendería como un medio o una herramienta más, para poder hacer vivir al/ a la practicante de yoga el sentido esencial de este que es, UNIÓN. Sentirse en plenitud y hermanado, sentirse conectado con la esencia de la naturaleza y de las personas, sentirse UNO con el otro, ya que el otro no es tan diferente a ti. Una gran parte de la población se encuentra con la búsqueda constante de respuestas sobre su vida, su sentido y la razón de ella y muchos están trabajando para ir superando aquellos esquemas mentales, emocionales, físicos y espirituales que no le permiten vivir su vida con plenitud, percibiendo que hay alguna cosa más sin saber muy bien como ponerle palabras a aquella intuición o sentimiento. Se me plantea también como una herramienta, donde los practicantes tienen la oportunidad en un espacio de respeto, de paz y de serenidad poder ir trabajando aquellas actitudes que no le permiten sentirse libres para pedir o encontrar un espacio con lo que necesitan para su vida cotidiana ya sea en el ámbito personal, social, familiar i laboral. Es inevitable, tienes que saber encontrar tu sitio sin perjudicarte físicamente y al mismo tiempo saber como integrarte en el grupo para que la postura sea un disfrute para todos. El yoga donde cada uno practica a su ritmo sin contacto corporal es maravilloso, si esta práctica se hace con consciencia y conseguimos de alguna manera sentirnos conectados con la energía o presencia del resto del grupo. Sintiendo que estamos trabajando para un mismo objetivo que es encontrar nuestra esencia con la ayuda de la energía de todos/as.

Mientras tanto, la propuesta de Lori Kimata y Cain Carroll la encuentro muy interesante para mostrar desde otra perspectiva este objetivo de búsqueda de UNIÓN y de paso poder trabajar los aspectos que limitan la fluidez de nuestras relaciones con los otros y ganar confianza, seguridad y respeto hacia nosotros.

* Les fotos tenen copyright

L’AHIMSA EN FAMÍLIA LA NO VIOLÈNCIA EN EL SÍ DE LA FAMÍLIA

"Tres generacions de dones de la mateixa familia ". Els infants se sostenen dins el marc familiar, quan aquests són acollits desde l'amor quan aquests són acollits respectant els seus ritmes vitals, la família es converteix en un espai de pau i de benestar.

Ahimsa és una paraula sanscrita que significa no violencia. Viure des d’Ahimsa en el sí de la família significa relacionar-se des d’un nivell molt profund i subtil de respecte. No només del cos físic sinó de tots els aspectes que configuren la persona.

Significa acceptar i treballar la relació de parella i dels nostres fills/ lles des de les seves condicions físiques i de salut i des de les seves particularitats i potencialitats.

Significa respectar el ritme de fer i d’aprendre propi i de cadascun dels membres de la nostra família.

Significa aprendre i transmetre pau i benestar a través de la paraula i el saber estar.

Significa aprendre i ensenyar a canalitzar adequadament les emocions.

Significa potenciar la seguretat i l’autoestima pròpia i de tots els membres de la família, verbalitzant-nos, els progressos de tots.

Significa aprendre i ensenyar a valorar-nos en el si de la nostra relació.

Significa que la competència no té sentit, ja que tots naixem amb un do i un treball a fer que cal descobrir i reconèixer i que és necessari per al bé de la nostra família, la societat i el nostre entorn.

“ L’AHIMSA DÓNA L’OPORTUNITAT DE CRÈIXER I APRENDRE DES DE L’AMOR I ACCEPTACIÓ A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA “

...................................................................................................................................................

Ahimsa, es una palabra sánscrita que significa no violéncia. Vivir desde ahimsa en el sí de la familia significa relacionarse a un nível muy profundo y sutil de respeto. No sólo del cuerpo físico sinó de todos los aspectos que configuran a la persona.

Significa aceptar y trabajar la relación de pareja y de nuestros hijos/as, desde sus condiciones físicas y de salud y desde sus paticularidades y potencialidades.

Significa respetar el ritmo de hacer y aprender própio y de cada uno de los miembros de nuestra família.

Significa aprender y transmitir paz y bienestar, a través de la palabra y el saber estar.

Significa aprender y enseñar, a canalizar adecuadamente las emociones.

Significa potenciar la seguridad y autoestima própia y de todos los miembros de la familia, verbalizando los progresos de todos.

Significa aprender y enseñar a valorarnos en el sí de nuestra relación.

Significa que la competencia no tiene sentido, ya que todos nacemos con un don y un trabajo a realizar que es necesario descubrir y reconocer y que es necesario para el bien de nuestra familia, la sociedad y nuestro entorno.

" AHIMSA DA LA OPORTUNIDAD DE CRECER Y APRENDER DESDE EL AMOR Y LA ACEPTACIÓN DE TODOS LOS MIEMBROS DE LA FAMÍLIA."

Des dels meus pocs anys d'experiència com a professora de ioga, encara que farà 21 anys que vaig decidir que volia seguir aquest camí i em vaig inicar en ell, em donc compte de la responsabilitat que tenim contraguda amb nosaltres i els nostres alumnes.

Recordo amb molt de carinyo a la Daphne Gelabert que ens deia " el profesor de yoga debe llevar al samadhi al alumno. La finalidad del yoga es la unión con Dios ". Aquestes paraulas han quedat gravades en la meva ment tots aquests anys. No entenia massa bé el significat d'aquestes paraules en aquells moments, però quan passes uns estudis com els que ens ofereix la nostra Associació ( IYTA ) amb tots els horitzons que se t'obren junt amb el teu compromís i treball personal entens el privilegi de ser professor/a de ioga. Però també la responsabilitat que tens al davant. Tots estem lluitant per ser reconeguts a nivell laboral, l'Associació i cada professor/a que sent que aquesta disciplina i filosofia de vida també necessita el seu reconeixement social del treball tan important que realitza en el seu dia a dia. La majoria estem treballant sense contracte i a uns preus que normalment no són dignes del que implica el nostre treball i procés personal per arribar a conseguir el que estem transmetent. Acabo de passar una crisis d'autoreconeixement pel meu treball. Ha estat molt dur i t'adones que les hores baixes són les que donen sentit als moments àlgids.

Assenyalo àlgids perquè són moments, encara que algunes persones passen moltes hores altes i han de saber viure en equilibri portant una vida familiar i personal. Els professors/es de ioga també tenim que aprendre a viure en equilibri amb les tantíssimes hores baixes que passem pel fet de no ser reconeguts a nivell laboral i econòmic.

RECONEIXEMENT SI NO ET RECONEIXES TÚ, NO ET RECONEIX NINGÚ. Gertrud Hirschi, en un dels seus llibres deia alguna cosa així com de tan en tan hem de revisar la nostra autoestima. Deia que quan creia que la seva autoestoima estava ben sanejada, es va adonar horroritzada del treball que encara tenia davant seu.

Sí, recordant les paraules de Daphne, el panorama d'altres professions d'ajuda a l'altre que jo sàpiga, no conèixo cap altre treball amb un objectiu tan elevat i que els professionals puguin fer aquest camí amb els seus clients o en el nostre cas amb els alumnes. Ho podríem definir així.

Ens hem de sentir orgullosos de ser professors de ioga i tenir un llistó tan elevat i poder compartir aquest camí amb els alumnes que assisteixen a a les nostres sessions. És un camí difícil i llarg però els fruits que vas trobant pel camí són meravellosos. El treball mai se'ns quedarà petit ni se'ns podrà fer monòtom i sempre tindrem reptes per superar en nosaltres i per facilitar el camí als alumnes que se'ns acostin. Com va dir una vegada la nostra estimada M. Angels Ruiz, " és un camí que mai s'acaba " Us parla una companya que actualment no se sosté amb el seu treball de professora de ioga, però que ha apostat per aquest camí i creu que si treballa seguint el camí del ioga, el ioga no li fallarà ni amb el reconeixement laboral ni amb l'econòmic i el que tots/tes sabem i que ho tenim plenament integrat són els beneficis del ioga sinó de ben segur que no haguerem pres la decisió de seguir aquests meravellosos i profunds estudis.

...................................................................................................................................................

En mis pocos años de experiencia como profesora de yoga, (aunque hará 21 años que decidí que quería seguir este camino y me inicié en el) me doy cuenta de la responsabilidad que tenemos contraída con nosotros/as y con nuestros alumnos.

Recuerdo con mucho cariño a Daphne Gelabert, que nos decía “El profesor de yoga debe llevar al samadhi al alumno. La finalidad del yoga es la unión con Dios“. Estas palabras han quedado gravadas en mi mente todos estos años. No entendía demasiado lo que significaban esas palabras en esos momentos, pero cuando pasas unos estudios como los que nos ofrece nuestra Asociación ( IYTA ) con todos los horizontes que se te abren junto a tu compromiso y trabajo personal, entiendes el privilegio de ser profesor/a de yoga pero también la responsabilidad que tienes encima. Todos estamos luchando para ser reconocidos a nivel laboral, la Asociación ( IYTA ) y cada profesor/a que siente que ésta disciplina y filosofía de vida también necesita su reconocimiento social detan importante trabajo, en el día a día. La mayoría estamos trabajando sin contrato y a unos precios que normalmente no son dignos de lo que implica nuestro trabajo y proceso personal para llegar a conseguir lo que estamos trasmitiendo.

Acabo de pasar una crisis de autoreconocimiento por mi trabajo.Ha sido muy duro y te das cuenta que las horas bajas son las que dan sentido a los momentos álgidos. Subrayo álgidos porque son momentos, aunque algunas personas pasan muchas horas altas y han de saber vivir en ellas en equilibrio llevando su vida familiar y personal. Los profesores/as de yoga también tenemos que aprender a vivir en equilibrio con la cantidad horas bajas que pasamos por el hecho de no ser reconocidos a nível laboral y económico.

RECONOCIMIENTO: SI NO TE RECONOCES TÚ, NO TE RECONOCE NÁDIE. Gertrud Hirschi, en uno de sus libros decía algo así como, de tanto en tanto hemos de revisar nuestra autoestima. Decía que cuando creía que su autoestima estaba saneada se dio cuenta horrorizada del trabajo que aun tenía delante de ella.

Sí, recordando las palabras de Daphne, el panorama de otras profesiones de ayuda al otro, que yo sepa, no conozco ningún otro trabajo con un objetivo tan elevado y que los profesionales puedan hacer este camino con sus clientes o en nuestro caso alumnos/as. Lo podríamos definir así. Nos hemos de sentir orgullosos/as de ser profesores de yoga y tener este listón tan alto y poder compartir este camino con los alumnos/as que asisten a nuestras sesiones. Es un camino difícil y largo pero los frutos que vas encontrando por el camino son maravillosos. El trabajo nunca se nos quedará pequeño ni se nos puede hacer monótono y siempre tendremos retos por superar en nosotros/as y para facilitar el camino a los alumnos/as que se nos acerquen. Como me dijo una vez nuestra querida Ma. Angels Ruiz, “es un camino que nunca se acaba”. Os habla una compañera que no se sostiene con su trabajo de profesora de yoga pero que ha apostado por ello, y que cree que si trabaja siguiendo el camino de yoga, el yoga no le fallará ni con el reconocimiento laboral ni económico, y lo que todos sabemos y tenemos plenamente integrado son los beneficios del yoga en nosotros mismos/as, sinó desde luego queno hubiéramos tomado la decisión de seguir estos maravillosos y profundos estudios.

Per la naturalesa dels infants i adolescents, el ioga és una disciplina i una eina molt beneficiosa per aquesta època de creixement i de canvis.

Exercitar-se en les postures o asanes ajuda a l'infant i adolescent a desenvolupar-se en una postura corporal correcta. La postura corporal correcta més els beneficis inherents de cada postura o asana que practiquin els ajudarà a desenvolupar qualitats com l'equilibri, la força i la flexibilitat i a desenvolupar l'atenció i la concentració. A mesura que es van introduint les pràctiques respiratòries amb l'ajuda de la bona postura corporal, l'infant i adolescent podrà anar asserenant el sistema nerviós i centrar els estats de dispersió. Els canvis interns o energètics d'apatia i somnolènia es podran transformar en estats d'atenció i energia.

Tots els elements que s'introdueixen en la sessió de ioga, com el joc que es genera en la pràctica de les postures o asanes i de la respiració, el cant de cançons conegudes o de mantras, el relat de contes, el dibuix o pintura de mandales i les danses meditatives o energètiques, ajudarà a l'infant i adolescent a perdre la por a connectar amb les seves emocions i a canalitzar-les adecuadament a través de tots aquests elements. La pràctica del ioga ajudarà a l'infant i adolescent a descobrir la immensitat del espai iòguic interior i li donarà l 'oportunitat de connectar amb tot el que l'envolta i ajudant-lo a connectar amb la part espiritual de la naturalesa de la persona, objectiu final del ioga.

Aquesta iniciació permetrà a l'infant i adolescent promoure una actitud de compassió i de respecte cap a l'altre. El treball d'ahimsa , no violència, que es proposa a l'infant o adolescent a través del qual es trasmet un sentiment de respecte molt profund i sutil cap a tots els aspectes que configuren a la persona.

Dins l'ahimsa, es treballa la no competencia ja que la riquesa i els seus beneficis estan en la pràctica mateixa. Des de la filosia iòguica, s'enten que tots tenim un do que és necessari descobrir i reconèixer i un treball a realitzar i que és necessari dur a terme pel be nostre, la societat, la família i l'entorn. L'infant i adolescent quan integra que no ha de demostrar rés, senzillament ser ell i deixar-se fluïr és alliberat d'una gran pressió. Els infants són ioguis per naturalesa. La postura corporal correcta, la capacitat de respirar profundament i i mantenir una actitud de curiositat davant de la vida són facultats innates del ioga.

El ioga els permet mantenir i expansionar aquestes qualitats tan sanes de moure's, respirar i de ser.

...................................................................................................................................................

Por la naturaleza de los niños y adolescentes, el yoga es una disciplina y una herramienta de gran importancia para esta época de crecimientro y de cambios.

Ejercitarse en las posturas o asanas ayudará a los niños y adolescentes a desarrollar una postura corporal correcta. La postura corporal correcta más los beneficios inherentes de cada postura o asana que practiquen les ayudará a desarrollar cualidades como el equilibrio, la fuerza y la flexibilidad y a desarrollar la atención y la concentración. A medida que se va introduciendo las prácticas respiratórias con la ayuda de la correcta postura corporal, el niño y el adolescente podrá ir tranquilizando su sistema nervioso y centrar sus estados de dispersión. Los cambios internos o energéticos de apatia y somnolencia podran ser transformados en estados de atención y energia.

Todos estos elementos que se introducen en la sesión de yoga, como el juego que se genera en la práctica de las posturas o asanas y de la respiración, el canto de canciones conocidas o de mantras, el relato de cuentos, el dibujo o pintura de mandalas y las danzas meditativas o energéticas, ayudaran al niño y adolescente a perder el miedo a conectar con sus emociones y a canalizarlas a través de todos estos elementos. La práctica del yoga ayudará al niño y adolescente a descubrir la immensidad del espacio yóguico interior y le dará la oportunidad de conectar con todo lo que le envuelve, ayudandolo a conectar con la parte espiritual de la naturaleza humana objetivo final del yoga.

Esta iniciación permitirá al niño o adolescente a promover una actitud de compasión y respeto hacia sus semejantes. El trabajo de ahimsa, no violéncia, que se le propone al niño o adolescente a través del cual se le transmite un sentimiento de respeto muy profundo y sutil hacia todos los aspectos que configuran el ser humano. Dentro de ahimsa, se trabaja la no competencia ya que la riqueza y sus beneficios estan en la práctica misma. Des de la filosofia yóguica se entiende que todos tenemos un don que es necesario descubrir y reconocer y un trabajo a realizar y que es necesario para nuestro bien, el de la sociedad, nuestra família y nuestro entorno.

El niño y adolescente cuando integra que no ha de demostrar nada , senzillamente ser el mismo y dejarse fluir, es liberado de una gran presión. Los niños son yoguis por naturaleza. La postura corporal correcta, la capacidad de respirar profundamente y mantener una actitud de curiosidad delante de la vida son facultades innatas del yoga.

El yoga les permitirá mantener y expansionar estas cualidades tan sanas de moverse, respirar y ser.

Fa un temps que ja he decicidit no corregir físicament als alumnes, és a dir tocant a l'alumne/a, i fins i tot tampoc a nivell verbal, a excepció de casos o moments molt concrets.

M'inclino més per proposar a l'alumne/a, alguna indicació per suavitzar la postura o estimular-los/es verbalment perque sentim la postura amb més intensitat i plenitud.

Una setmana o dues abans dels atemptats de l'11 M a Madrid, estàvem incidint en la Salutació al Sol i Kalesvara mudra. M. José va començar les classes a l'inici de curs, sense saber molt bé amb quina finalitat. S’havia jubilat feia poc i es trovaba enmig de proves mèdiques ja que no donaven raó als seus problemas de salud. Es queixava de no recordar les propostes donades a classe. Però jo veia que anava seguint el ritme general de la classe. Acabàvem aquell dia amb kalesvaramudra. Realment aquell dia no estava col·locant bé el mudra, però de la seva cara emergia una gran pau interior i la seva actitud era especialment conmovedora. Per rés del món la vaig tocar. Em vaig fixar molt bé com col·locava els dits i mentres la resta practicava kalesvaramudra em vaig posar a provar aquell mudra desconegut per a mí. DEU MEU !! Quina pau d’esperit es vivia amb aquell mudra. I quin descobriment havia fet M. José per no haver col·locat correctament Kalesvaramudra. Quan vam acabar la classe i ens vam acomiadar vaig anar a compartir l'alegria del descobriment amb ella.

Aquest aconteixement va representar un abans i un despres en la meva actitud d'impartir. A més a més al cap de 1 o 2 setmanes va succeir el tràgic succés a Madrird i aquell mudra batejat com el mudra de la pau interior ens va ajudar molt a totes durant uns dies.

Un altre esdeveniment que ha marcat la meva actitud davant l'alumne/a i agrair-li els seus " errors " és el de la Montse. En el curs que hem finalitzat, va començar la Montse i en el segón trimestre vam estar uns dies practicant una variant de nadi sodhana. Per alguna raó que no recordo, no em vaig apropar a elles una per una a revisar com solia fer en el pranayama, probablement perquè les veia molt tranquil·les i serenes practicant i no veia la necessitat. Doncs bé la Montse al cap d'unes setmanes em va dir " que bé que em va aquest pranayama per que em desbloqueja el nas i el faig molt per la nit abans d'anar a dormir i no em fa falta posar-me gotes " El que em deia no m'encaixava massa així que li vaig dir que m'expliqués exactament que és el que feia. Resulta que en comptes de espirar i inspirar per la fosa nasal, entrava i treia, és a dir a l'inrevés que nadhi sodhana. Bé, doncs, vaig estar provant quin era el resultat i sí tècnica genial per destapar foses nasals embussades. Aquest " error " em va ajudar a oferir altres possibilitats a les alumnes abans de començar nadi sodhana per preparar el pranayama, assentarla tècnica i guanyar temps. Amb aquests succesos claus sento que abans de corregir físicament o verbalment val la pena observar molt detingudament a l'alumne i valorar profundament si val la pena o no, ja que el seu estat interior pot ser més important que el fet que la pràctica que estigui realitzant, estigui més o menys ben feta i potser ens estigui fent descobrir alguna cosa més important que desprès es pugui compartir amb la resta de companys/ nyes.

........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Hace un tiempo que ya he tomado la decisión de no corregir físicamente, es decir tocando al alumno/a e incluso a nivel verbal a excepción de casos muy concretos.

Me inclino más a proponer al alumno/a alguna indicación para suavizar la postura o estimular-los/las verbalmente para que sientan la postura con más intensidad y plenitud. Una semana o dos antes de los atentados del 11 M en Madrid, estábamos incidiendo en la Salutación al Sol y Kalesvaramudra. M. José empezó las clases al inicio del curso sin saber muy bien con qué finalidad. Se havia jubilado hacia poco y se encontraba en medio de pruebas médicas ya que no daban razón a sus problemas de salud. Se quejaba de no recordar las propuestas dadas en clase. Pero yo veía que iba siguiendo el ritmo general de la clase. Terminábamos aquel día con kalesvaramudra. Realmente aquel día no estaba colocando bien el mudra, pero de su cara emergía una gran paz interior y su actitud era especialmente conmovedora. Por nada del mundo la toqué. Me fijé muy bien como colocaba los dedos y mientras el resto practicaba kalesvaramudra me puse a probar ese mudra desconocido por mí hasta ahora. DIOS MIO!!!! Qué paz de espíritu se vivía con este mudra. Y qué descubrimiento havia hecho M. José por no colocar correctamente kalesvaramudra. Cuando acabamos la clase y nos despedimos compartí la alegría del descubrimiento con M. José.

Este suceso supuso un antes y un después en mi actitud de impartir. A más a más al cabo de 1 o 2 semanas sucedió el trágico suceso en Madrid y ese mudra bautizado como el mudra de la paz interior nos ayudó mucho a todas durante unos días.

Otro suceso que ha marcado mi actitud delante del alumno/a y agradecer sus “errores“ es el de Montse. Este curso empezó Montse y en el segundo trimestre estuvimos unos días practicando una variante de nadi sodhana. Por alguna razón que no recuerdo, no me acerqué a ellas una por una a revisar como solía hacer en el pranayama. Probablemente por que veía a las alumnas muy tranquilas y serenas practicando y no veía la necesidad. Pues bien Montse al cabo de unas semanas me dijo “que bien me va este pranayama porque me despeja la nariz y lo hago mucho por la noche antes de irme a dormir y no me hace falta ponerme gotas”. Lo que me decía no me encajaba mucho así que le dije que me explicara exactamente que es lo que hacia. Resulta que en vez de exhalar y inspirar el aire por la fosa nasal inspiraba y exhalaba, es decir al revés de nadi sodhana. Bueno estuve probando que es lo que resultaba y sí técnica genial para destapar fosas embozadas. Ese “error“me ha ayudado a ofrecer otras posibilidades a los alumnos/as antes de empezar nadi sodhana para preparar el pranayama, asentar la técnica y ganar tiempo.

Con estos sucesos claves siento que antes de corregir físicamente o verbalmente vale la pena observar muy detenidamente al alumno y valorar profundamente si vale la pena o no, ya que su estado interior puede ser más importante que el hecho que la práctica que se esté realizando, esté más o menos bien hecha y quizá nos esté haciendo descubrir algo muy importante que luego se pueda compartir con el resto de compañeros /as.